El primer cop que va sonar el timbre aquell matí, l’Edu va pensar, que s’havia d’apuntar a fer un curs d’interpretació només per fingir que encara li agradava entrar a classe. El segon timbre, el de cinc minuts després, va sonar com una bufetada. Amb gran desídia i desesperança va enfilar el camí de l’aula, pel passadís va rumiar que aquell era un bon dia per renéixer… o per fugir.   Va obrir la porta de l’aula amb el seu entusiasme habitual, és a dir, gairebé nul. L’alumnat

Autor: Daniel Ferrer Daumas Lluc: revista de cultura i d'idees, ISSN 0211-092X, Nº. 878 (Octubre-Desembre), 2011, págs. 48-50 Idioma:...

A Stefan Cools no li va costar gaire convencem perquè li fes un retrat vídeo-gràfic documental per a la seva exposició, Stefan Cools :...

Una il·lusió juvenil recorre el cos de Júlia. Tot i saber que el seu adversari es mou ràpid, s’ha preparat a consciència per a la cursa i...

Avui em sento bé. La parada de l'autobús, com gairebé sempre, es mostra tranquil·la. Sempre agafo la mateixa línia, sempre a la mateixa...

1985 es el año en que el director Robert Zemeckis predijo que en un futuro no muy lejano, ahora ya pasado, circularíamos con coches...

Barcelona, 8:00h de la mañana, primer día del MWC (Mobile World Congress). Mientras el mundo tiene la mirada puesta en el recinto ferial...

Cada fin de semana, puente o inicio de vacaciones las carreteras se llenan de vehículos repletos de urbanitas en busca de una...